Ara i per sempre by mabm


AIPS

Tot va anar massa depressa. Vam arribar massa lluny. I jugant sempre al mateix joc, sense adonar-nos va deixar de ser-ho. Vam començar a estimar-nos. Però la por a sortir ferits va ser mes forta. Serà millor deixar-ho un temps. No ens direm adéu, sols fins aviat.

Vull beure del teu foc. Vull tastar-lo dels teus llavis i sentir que vaig ser teva, i que em pertanys ara i per sempre.

Sempre ballàvem vora el foc i encara que sabíem que tard o d’hora ens cremaríem, jo vaig elegir cremar-me i ser cremada per tu. Però ara que fa temps que s’ha acabat no veus que es millor així. A la llarga ens hauríem fet mal. Jo sempre et faré costat, serem amics.

Vull que beguis del meu foc. Vull que el tastis dels meus llavis i sentir una vegada mes que soc teva, i que em pertanys ara i per sempre.

  Estiu 1996

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s